Festivitat de l’Exaltació de la Santa Creu. 14 de Setembre de 2025
LA PREGUNTA DE NICODEM
Comentari a l’evangeli de la festivitat de l’Exaltació de la Santa Creu.
Deixem aquest diumenge les lectures habituals del cicle C per llegir les que pertoquen a la festivitat de l’Exaltació de la Santa Creu. A l’evangeli es llegeix un fragment del diàleg de Jesús amb Nicodem, un text (Jn 3,13-17) que recull l’evangeli de Joan.
Jesús ha afirmat que ningú no pot entrar en el Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit. Tal afirmació provoca una pregunta de Nicodem: “Com és possible això?” (v 9). A la pregunta de Nicodem segueix un monòleg de Jesús on exposarà la seva revelació; uns versets d’aquest monòleg o petit discurs són els llegim a l’evangeli d’aquest diumenge.
El text de la nostra lectura comença dient: “Ningú no ha pujat mai al cel fora d’aquell qui n’ha baixat, el Fill de l’Home” . Amb aquesta afirmació l’evangelista vol emfasitzar l’autoritat i la competència de Jesús per dir tot el què dirà. Quan diu que “ningú no ha pujat mai al cel” no s’ha de pensar en l’ascensió de Jesús que es produirà desprès de la seva resurrecció. La frase s’ha d’interpretar com una sentència intemporal.
A l’Antic Testament trobem expressions que tenen el mateix sentit que té aquí el fet de pujar al cel. Referint-se a la Llei, diu el llibre del Deuteronomi: “Qui serà capaç de pujar-hi per portar-nos-la, per fer-nos-la conèixer i la puguem complir?” Dt 30,12. Com a mestre de la Llei Nicodem sap molt bé que la Torà fou creada en el començament dels temps, que es mantingué en el cel i que desprès fou donada per Déu als homes. L’evangelista vol fer adonar que ara l’autoritat de la Torà ha esta substituïda per l’autoritat de Jesús.
Jesús nega tota pujada al cel en oposició als visionaris de la tradició apocalíptica que en virtut d’un viatge imaginari a les regions celestials pretenien portar d’allí els seus secrets. Així diu el llibre de Baruc: “ Qui ha pujat al cel? Qui s’ha apoderat d’ella ( la saviesa) per fer-la baixar del núvols? (Bar 3,29). De tot plegat es dedueix que ningú pot revelar les coses celestials amb una excepció el Fill de l’Home que ha baixat del cel.
Feta la introducció del monòleg de Jesús (vv. 13-21) on s’acredita, com hem dit, la competència de Jesús per parlar de les coses celestials, segueixen uns versets fonamentals pel que fa a la resposta a la pregunta de Nicodem: “Com és possible això?”.
L’evangelista es val de la comparació d’un episodi de l’Antic Testament amb la mort de Jesús. El passatge escollit és el de la serp aixecada amb un pal en el desert.
La història es troba a Num.21:4-9, i Nicodem la coneix de sobra. Els israelites van pecar en queixar-se a Déu per treure'ls d'Egipte i portar-los al desert. Déu els va castigar amb una plaga de serps ardents, que en va matar molts d'ells. Llavors, els israelites van confessar el seu pecat i van suplicar el favor de Déu. Aquest li va dir a Moisès que construís una serp de coure i que la pugés en un pal. Qui mirés la serp de coure seria salvat de les serps ardents i així s’escaparia de morir, per dir-ho d’alguna manera rebien nova vida, un naixent de nou.
Hi ha diversos paral·lels entre la història de Moisès i la de Jesús. En ambdues, éssers humans que pels seus pecats estan en perill de mort. Déu atorga salvació mitjançant la serp de bronze en la primera història, i la creu de Jesús en la segona. Similitud entre l’aixecament del pal on hi ha la serp i l’aixecament de la creu de Jesús. El determinant de la salvació és que el poble se salva mirant, aixecant el ulls cap a la serp o cap a la creu equivalent al fet de creure.
Les paraules de Jesús aporten llum a la pregunta de Nicodem. L’únic que és capaç de proporcionar un nou naixement i, en conseqüència una vida veritable és la incorporació a la creu i resurrecció de Jesús (en llenguatge joànic exaltació és a la vegada aixecament de la creu i resurrecció). Ningú amb les seves pròpies forces humanes pot aconseguir el nou naixement i la vida veritable, són totalment un do de Déu que arriba a través del do del seu Esperit.
|
