Diumenge 14 durant l’any. 5 de Juliol de 2026
AGRAÏMENT I LLOANÇA
Comentari a l’evangeli del diumenge 14 durant l’any. A
Aquest diumenge llegirem els darrers versets del capítol 11é de l’evangeli de Mateu(Mt 11,25-30); s’hi agrupen diverses dites sobre Jesús que, si algun denominador comú tenen, és mostrar Jesús com un mestre de saviesa.. Els versets 25 i 26 són una lloança dirigida a Déu pel fet de revelar als senzills el que ha estat amagat als savis; el verset 27 és una exclamació – pregària amb que Jesús agraeix a Déu, el Pare, la confiança que li ha dipositat; els versets 28 -30 recullen la invitació a sotmetre’s al jou de Jesús.
Les primeres paraules són una lloança de Jesús dirigida a Déu anomenant-lo Pare i Senyor del cel i de la terra. En el cor del sermó de la muntanya Jesús ensenya els deixebles a pregar a Déu anomenant-lo Pare (6,9). Aquí s’hi afegeix Senyor del cel i de la terra. Tots dos títols Pare i Senyor són indicatius del poder sobirà de Déu.
El binomi “cel i terra” senyala el reconeixement de tota la creació de la sobirania de Déu, la creació està sotmesa al regnat de Déu. El cel és el lloc de residència de Déu ( 5,16-34, 6,9) i del cel emergeix la voluntat divina que té l’escenari del seu compliment a la terra.
El títol de senyor també era aplicat a l’emperador Domicià que es feia dir: “senyor de la terra”, “gran pare del món”, “sobirà de les nacions” però en ser aplicat a Déu es rebutja l’atribució de dites expressions a un ésser humà, relativitzant i invalidant d’aquesta manera el poder de l’imperi romà.
El cel i la terra tenen un abast còsmic i universal, això implica que la predicació del Regne de Déu iniciada per Jesús no es limita als límits geogràfics d’Israel sinó que la implantació del Regne de Déu ha de tenir un abast universal a tenor de les darreres paraules de Jesús consignades per Mateu al acabar l’evangeli: “aneu a tots el pobles” (28,19)
El motiu de la lloança és que Déu ha estat amagant aquestes coses – es refereix al que ha esta fent i predicant Jesús fins al moment – als savis i entesos. Qui són aquests savis i entesos? No és desassenyat pensar que l’evangelista s’estigui referint als que es neguen a reconèixer els camins i projectes de Déu (Is 29,14; Sir 1,16.27; 2,15-17). Són els qui no temen Déu i no es mostren humils davant d’ell. Són la classe política i religiosa que no han reconegut Jesús com agent de Déu tal com ho presenta Mateu en el seu evangeli: els Herodes, els grans sacerdots i mestres de la Llei que saben consultar les Escriptures però no saben trobar Jesús (2,4).
Exemple d’aquests savis i entesos són les ciutats de Corazín i Betsaida que Jesús ha criticat durament en els versets anteriors (11,21) per no haver-se convertit desprès d’haver vist els miracles que Jesús ha fet.
I els petits i senzills qui són? Són la petita comunitat de deixebles que ha respost a la crida de Jesús (4,8-22; 9,9; 10,1-4). Són els proclamats feliços en les benaurances: el pobres d’esperit, els humils, els qui ploren, els justos, els compassius, els nets de cors, pacificadors i perseguits per causa del Regne (Mt 5,3—11). La saviesa amagada als savis la tenen, però, els qui la cerquen (Sir 4,11; Sv 6,12-18).
El meu jou és suau, diu Jesús; al contrari de la càrrega que les autoritats fan suportar al poble la càrrega de Jesús és lleugera. Aquesta afirmació pot resultar desconcertant a tenor d’altres paraules de Jesús més dures i exigents (11,38). Per això Jesús promet alleujament i repòs.
El tema del repòs el trobem a l’antic Testament. El Senyor concedeix el repòs al poble d’Israel com a culminació de la sortida d’Egipte i el pas pel desert (Dt 12,10; Js21,44; 1Re 8,56). La promesa de descans va unida a la promesa de salvació (Is 14,3; 32,18). El salm 23 recull encertadament aquesta idea: “Em fa descansa en prats deliciosos, em mena al repòs vora l’aigua (23,2). En el profeta Ezequiel trobem llargament ampliada aquesta imatge (Ez 34,11-16.25-31). Déu promet que pasturarà les seves ovelles i les farà reposar. Amb aquest transfons de l’Antic Testament s’entén que el descans que ofereix Jesús designa la salvació en el seu sentit més ple
.
|
