Diumenge de Resurrecció. 5 d’Abril de 2026.
DISCURS DE PERE A CORNELI
Comentari a l’evangeli del Diumenge de Resurrecció.
El darrer dels discursos de Pere que contenen l’anunci fonamental de la fe cristiana: “Jesús va morir a la creu i Déu l’ha ressuscitat atorgant-nos amb això la salvació” i que es troba en el capítol 10 del llibre dels Fets dels apòstols el llegim a la primera lectura del diumenge de Resurrecció, això sí sense la narració dels fets que precedeixen el discurs, ni tampoc dels que s’esdevenen desprès del discurs.
Tal com el presenta la litúrgia el text comença amb la menció del Baptisme de Jesús per part de Joan. El Baptisme es l’entronització messiànica de Jesús (Lc 3,21-22). L’Esperit davalla damunt d’Ell mentre la veu de Déu que ve del cel proclama. “Tu ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut” Des d’aquell moment, Jesús comença el seu ministeri (Lc 3,23) i queda ple de l’Esperit Sant (Lc 4,1). Amb tot serà a la sinagoga de Natzaret que Jesús explicitarà el que suposa que l’Esperit de Senyor reposi en Ell. (Lc 4,16-22). La profecia d’Isaïes 61,1-2 s’ha complert en Ell. Déu acredita el que serà l’actuació de Jesús.
Una afirmació important: “Déu era amb ell”. Aquesta expressió la trobem aplicada a diversos personatges significatius de l’Antic Testament: Sense la pretensió de ser exhaustius: Josep Gn 39,2; Abraham Gn 26,3; Moisès Ex 4,12; Josué 1,5; Guedeó 6,16; David 1 Sa 18,12; Salomó 1 Re 11,38; Jeremies 1,8. En el Nou Testament trobem aquesta expressió aplicada Maria: “Déu te guard plena de la gràcia del Senyor, Ell és amb tu” (Lc 2,29) i és presència promesa als deixebles: “Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins la fi del món”. Déu promet la seva presencia, el seu suport, el seu aval a personatges que ell ha escollit per dur a terme missions importants.
En el text que ens ocupa l’expressió té una força singular. “Déu era amb ell” tira en cara les burles que els qui crucificaren Jesús li dirigien quan estava clavat a la creu: “Que se salvi a si mateix si és el Messies de Déu, l’Elegit”. La messianitat de Jesús que ha estat qüestionada, queda ara reivindicada pel do de l’Esperit atorgat des del Baptisme, per l’aval de Déu que era amb Ell i pel que s’afirmarà tot seguit, la resurrecció.
En el discurs Pere proclama que “Déu el ressuscità el tercer dia”. En molts passatges del Nou Testament, sobretot en escrits de Pau, queda ben clar que Déu Pare va ressuscitat Jesús d’entre els morts; a tall d’exemple 1 Te 1,10; 1 Co 6,14; Gal 1,1. La tradició més antiga atribueix l’obra de la resurrecció al Pare. El verb usat en els relats evangèlics és “êgerthe” (Mc 16,6; Mt 28,6.7; Lc 24,6.34) que es tradueix normalment per “fou ressuscitat”. Amb tot aquesta forma passiva es pot traduir en sentit actiu “ressuscità”. Aquesta traducció trasllada l’acció de la resurrecció a Jesús í es la traducció habitual que s’ha anat fet servir en les bíblies catòliques perquè St. Jeroni, en fer la traducció del grec a l llatí (la Vulgata), va traduir “êgerthe” per “surrexit” en forma activa i és la forma que ha perdurat en les recitacions litúrgiques del credo. Amb tot, la traducció “fou ressuscitat” està mes d’acord amb la mentalitat teològica primitiva. En l’evangeli de Joan la teologia experimenta un desenvolupament fins al punt que Jesús i el Pare actuen amb el mateix poder diví (10,30) i per tant es pot dir que Jesús ressuscità pel seu propi poder (10,17-18).
Possiblement molts lectors de Nou Testament s’hauran preguntat per què Jesús, un cop ressuscitat, no es va aparèixer a Pilat o als grans sacerdots per tirar-los en cara que el seu projecte d’eliminar-lo ha sigut un fracàs total. Contra la pretensió de veure’l mort, ara ell estava viu. Pere en el seu discurs diu que els testimonis havien estat escollits per Déu i que el poble en general (autoritats incloses) no era destinatari de les aparicions. Ser testimoni formava part del pla de Déu que es fa evident quan Jesús diu als apòstols que rebran la força de l’Esperit Sant que els farà testimonis (Lc 24,48). Ser testimoni és un do de Déu que va acompanyat de la fe i d’una intimitat amb Jesús simbolitzada pel fet de menjar junts.
|
