Diumenge 31 durant l’any. 2 de Novembre de 2025
L’ESPERA ES FA LLARGA
Comentari a la segona lectura del diumenge 31 durant l’any. C
Les lectures dominicals dels darrers diumenges de l’any litúrgic solen tenir alguna referència als temps darrers, per això la segona lectura escollida per aquest diumenge és un fragment de la segona carta als Tessalonicencs on en la segona part de la lectura es parla del segon adveniment de Jesús a la fi dels temps ( 2 Tes 1,11-2,2). En la primera part, Pau, el suposat autor d’aquesta carta, prega perquè la comunitat es mantingui en les opcions que els fa creients en Jesús (v.11): vocació, compromís amb el bé i fe en Jesús. També demana que Jesús sigui el centre i el referent indiscutible de les seves vides.
Els primers versets del capítols segon (vv.1-2) enceten el tema de la vinguda de nostre Senyor Jesucrist. La preocupació pel futur no és una exclusiva dels tessalonicencs, ni de les primeres comunitats cristianes. De fet, totes les cultures de la humanitat s’han preocupat pel futur i les seves respostes i solucions han sigut d’índole molt diversa.
Hem de partir de la base que la cultura judeo - cristiana és històrica - lineal, és a dir té un punt d’inici i va cap a un punt final. L’Alfa i l’Omega (Ap 1,8) són el simbolisme que expressa aquesta convicció. Hi ha cultures, però, que entenen que el funcionament del món és cíclic. Està sotmès a u procés de destrucció i de renovació constants. L’esperança cristiana en el retorn de Jesús s’inscriu en la concepció d’una història que va cap un moment final. Ja en l’Antic Testament trobem aquesta mirada posada en el futur. Els profetes parlen del “Dia del Senyor” quan Déu intervindrà en la història humana per castigar els opressors d’Israel i alliberar els justos que resten fidels. Isaïes dirà que totes les nacions afluiran al temple de Déu (2,2-3), Jeremies parlarà d’una nova aliança (31,31), Ezequiel dirà que Déu donarà al seu poble un esperit nou (36,36). L’apocalíptica jueva parla del judici a la fi dels temps en que Déu castigarà els injustos i premiarà els justos (Dn 12,1-3)
Les comunitats cristianes actuals no viuen la preocupació per un imminent retorn de Jesús, cosa diferent en les comunitats primerenques. L’esperança en el retorn de Jesús esdevé del tot lògica si es té en compte la totalitat del, per dir-ho d’alguna manera, esdeveniment Jesús. Ell havia predicat l’adveniment del Regne, un Regne d’implantació quasi imminent que havia de canviar radicalment les coses (Mt 12,28; Lc 17,21). La mort i resurrecció de Jesús són esdeveniments cabdals pel que fa a la implantació del Regne de Déu. Encara que sembli que no ha canviat res, que tot segueix igual, sí és cert que sorgeixen i creixen comunitats que viuen en sintonia amb el projecte de Jesús i viuen valors contraris als valors de les societats opressores i antievangèliques. L’establiment del Regne no és total ni definitiu. Caldrà esperar el retorn de Jesús però l’espera d’aquest retorn es fa llarga i caldrà reformular l’esperança amb textos com el de la nostra lectura.
Sempre hi ha qui no es conforma amb la llarga espera i sorgeixen veus que prediquen l’imminent retorn. Els falsos predicadors argumenten haver tingut una experiència de l’Esperit que els ha revelar quan serà la fi. Aquest tipus d’experiències eren molt apreciades en el món pagà afeccionat a sensacionalismes exagerats i experiències d’èxtasis; això s’encomanaria a les comunitats cristianes que tenien en gran estima les experiències místiques ( (1 Co 12,8). També es valien per argumentar les seves prediccions de dites o sentències atribuïdes a Jesús o a Pau però que el seu origen no era ni Jesús ni Pau. Un altre procediment emprat en les seves prediccions era cercar l’autoritat d’unes cartes atribuïdes a Pau o a un personatge de prestigi. El fenomen de la pseudoepigrafia era corrent en aquell temps; el mateix autor de 2 Tes el fa servir.
El que l’autor pretén amb tot el que diu és que els tessalonicencs no es deixin enganyar i que no visquin espantats, és a dir, en l’angoixa de saber amb exactitud el moment de la tornada de Jesús .
|
