Diumenge 27 durant l’any. 4 d’Octubre de 2026
MIRAMENTS FORA MIDA
Comentari a la primera lectura del diumenge 27 durant l’any. A
En els quatre primers capítols del seu llibre el profeta Isaïes carrega contra Jerusalem, Judà i Jacob / Israel per haver abandonat el Senyor. Amb l’excepció del text que parla del pelegrinatge de tots els pobles a Jerusalem (Is 2,2-5), el profeta exposa el descontent de Déu i les conseqüències que se’n deriven.
Avui llegim a la primera lectura el conegut cant a la vinya ( Is 5,1-7). És una manera de dir el mateix però amb unes altres paraules.
El cant a la vinya fou compost els primers anys de l’activitat profètica d’Isaïes. Possiblement s’inspirà en una balada popular cantada durant les festes de la verema. Hi ha la possibilitat que el profeta cantés el poema a la festa dels Tabernacles. Tal volta el profeta, aprofitant l’alegria de la festa i la gran afluència de gent, enmig de la gresca popular i valent-se d’un nombrós auditori va exposar aquesta al·legoria de la vinya el contingut de la qual servia per descriure, millor que qualsevol altre discurs, les idees del profeta sobre les relacions de Déu amb el poble d’Israel.
Cal destacar el gran esmerç i la gran preocupació del Senyor (en el poema apareix com l’estimat) per la seva vinya. No estalvia cap atenció ni cap cura. No pot usar l’arada perquè la terra fa pendent, per això cava, és a dir, remou la terra i l’aixeca fins a convertir-la en un terreny apte per cultivar-hi la vinya amb l’aixada de cavar i, al trobar-la plena de pedres, ha de llançar-les i fer-les fora. Desprès que la terra ha estat preparada hi planta en ella la millor varietat de ceps coneguda a Orient que produeixen un raïm petit de color vermell blavós sense gaire pinyols a dins però de gust excel·lent.
Per protegir i embellir la vinya que ha estat plantada d’aquesta forma tan curosa i rica hi edifica una torre enmig d’ella. També hi excava un recipient tancat on reunir el suc del raïm espremut; a fi que tingués més durada l’excava a la zona rocosa de la vinya. Com es pot veure tota aquesta feina era una tasca difícil i carregosa i és lògic que el Senyor hagi dipositat en ella grans esperances.
La protecció de la vinya pot ser un símil de la protecció que Déu atorgà al poble d’Israel al llarg de la seva història. La terra esdevinguda apte pel cultiu és la terra de Canaan, terra de la que en brolla llet i mel (Ex 3,17), el procés de cavar la terra i netejar-la de pedres porta a pensar en els reialmes derrotats durant el pas pel desert incloent-hi Egipte, país que esclavitzà d’Israel. Els raïms preciosos serien els sacerdots, profetes i reis dels temps antics, la torre de defensa i ornament dins la vinya seria Jerusalem, ciutat reial i Sió equivaldria a una fortalesa. El recipient per recollir el raïm espremut seria el do del temple; segons Ezequiel del temple en surt una font d’aigua (47,1)
La vinya no produeix els fruits que s’esperaven. La decepció del Senyor és enorme perquè el raïm, tot i l’aparença de ser un bon raïm, en realitat és un raïm amarg. Semblantment Israel és un poble que dedica a Déu sacrificis i ofrenes (Is 1,13) però no es comporta segons la justícia i el dret.
Els versets 3 i 4 inviten els oients a que siguin ells mateixos qui facin la valoració dels fets. La pregunta, què més podria haver fet que no hagi fet? Pretén una implicació dels oients que conduirà a que siguin jutges d’ells mateixos. La situació és semblant a la que es dona en la intervenció de Natan quan retreu a David l’assassinat d’Uries (2Sa 12,5-6). Natan porta hàbilment David a jutjar els fets de la història presentada per Natan. També en els evangelis Jesús fa sovint la pregunta: vosaltres què dieu? a vosaltres què us sembla? (Mt 18,12; 21,28; Lc 7,42; 10,36) amb la intenció de cercar la implicació dels oients.
El càstig serà implacable. La vinya no serà donada a d’altres perquè treguin millor fruit (Mt 21,41), sinó que serà devastada com a premonició a les devastacions (Jr 4,30; Lm 2,2) que suportarà Israel al llarg de la seva història.
.
|
