Diumenge 1er d’Advent. 3 de Desembre de 2023
UN AMOR EXEMPLAR
Comentari a la segona lectura del 1er diumenge d’Advent.B
La ciutat de Colosses situada a la regió de Frígia (sud-oest de l’Àsia menor) estava relativament a prop d’Efes i de Milet. Era petita i poc important en el temps que visqué Pau. Els seus habitants eren pagans de llengua grega, barrejats amb jueus. Hi havia una comunitat de convertits que tenia contactes amb dues ciutats properes: Hieràpolis i Laodicea. Entre ells s’intercanviaven cartes que rebien dels dirigents en la fe. Avui a la segona lectura llegim un fragment d’una d’elles, la carta als Colossencs (Col 1,3-9).
Pau no havia fundat la comunitat sinó que ho havia fet algun membre del seu equip missioner, probablement Èpafres. El grup de conversos es mantenia ferm en la fe i semblava que no tenien problemes especials. Per això en el text que llegim avui l’autor diu: “Donem gràcies a Déu ... d’ençà que ens han parlat de la vostra fe en Jesucrist i de l’amor que teniu a tots els del poble sant” (1,3). Però aviat vingueren els problemes; la pau de la comunitat aviat s’esvaí a causa de la predicació de certs individus que predicaven uns ensenyaments contraris a l’evangeli anunciat per Èpafras. Pau o el membre de l’equip que va redactar la carta s’enfronta a les noves i perilloses idees que poden fer trontollar la solidesa de la comunitat.
Dues vegades es parla en el text de l’amor dels colossencs. “L’amor que teniu a tots els del poble sant “ (v.4) i “l’amor que us teniu gràcies a l’Esperit Sant” (v. 8). La paraula que l’autor fa servir per a amor, “àgape”, és una de les quatre paraules gregues que signifiquen amor, les altres tres són “philos”, “storge”, i “eros”. “Storge” és amor familiar, com l'amor que un sent per un fill o un pare. “Eros” és amor romàntic o sexual. Només “àgape” i “philos” apareixen al Nou Testament.
És difícil establir la distinció entre “àgape” i “philos”. “Àgape tindria a veure amb la preocupació pel benestar d'una altra persona, mentre que “philos” faria referència a l’amor entre germans – amor entre amics – companyonia – el tipus d'amor que un rep i dona. Tot i la mencionada dificultat, hi ha erudits que tendeixen a pensar que "philos" conté una reciprocitat que no es troba en “àgape". És a dir, “philos” té a veure amb donar i rebre, mentre que “àgape” només amb donar, consistiria en una preocupació pura pel benestar d'una altra persona.
Estimant, els colossencs no fan altra cosa que imitar Jesús, el seu mestre, que estimà amb un amor capaç de donar la vida (Jn 15,13); estimant compleixen el mandat de Jesús: “estimeu-vos els uns als uns altres” (Jn 13,34; 15-12) i estimant sintonitzen amb l’ensenyament de Pau que mostrà el camí de l’amor com el do més gran de tots ( 1Co 12,31-13,13).
L’autor de la carta, davant el perill d’una possible desviació doctrinal dels colossencs demana a Déu que els doni un coneixements profund de la seva voluntat. Aquest coneixement cal entendre’l en el sentit que s’entén a l’Antic Testament. En aquest, coneixement és allò que s’arriba a saber i descobrir com a resultat d’una experiència o una revelació. Coneixement no és doncs aquí l’adquisició d’un saber o habilitat resultat d’un aprenentatge sinó que coneixement és una experiència de trobament (en aquest cas amb Déu) que origina, tal com diu el text, el compliment de la voluntat de Déu.
Al coneixement s’hi afegeixen la intel·ligència i la saviesa. Aquesta saviesa és la que, segons 1 Co12,8, l’Esperit Sant posa en l’interior del creient a fi que sàpiga valorar les coses rectament. La saviesa i la intel·ligència que l’autor de la carta desitja pels colossencs són les que es contraposen, tal com diu més endavant en la mateixa carta, a les “especulacions sàvies, purs miratges basats en tradicions humanes i en els poders que dominen aquest món i no en Crist” (2,8). Ben encertadament l’autor de la carta diu que es tracta d’una saviesa espiritual. Per no caure en els paranys dels falsos predicadors als colossencs els farà molta falta.
|
