Diumenge festivitat de Crist Rei. 22 de Novembre de 2026
EL DÉU PASTOR
Comentari a la primera lectura de la festivitat de Crist Rei.
Els rabins, escribes i teòlegs de l’Antic Testament no tenien per parlar de Déu un llenguatge com el dels posteriors teòlegs cristians que afirmaven entre moltes altres coses que Déu és etern, omnipotent, omniscient, perfecte. El llenguatge sobre Déu de l’Antic Testament parteix de les realitats que l’ésser humà coneix i estableix comparacions que li permetin copsar alguna cosa de la realitat de Déu. Així ho feren els profetes, entre ells Ezequiel de qui en la primera lectura que llegim avui parla de Déu com a pastor (Ez 34,11-12.15-17). Val la pena tenir present la totalitat del capítol 34.
No és l’únic text de l’Antic Testament que es compara Déu amb un pastor. Un text semblant el trobem en el llibre de Jeremies (23,1-4); el salm 23 diu: “El Senyor és el meu pastor”. Sense dir que sigui Déu el pastor, en el profeta Zacaries tenim un text que enllaça bé amb el d’Ezequiel (Za 11,4-7).
El llenguatge metafòric que fa servir Ezequiel en afirmar que Déu és pastor es construeix amb quatre criteris: excel·lència, comprensió, universalitat i complementarietat.
L’excel·lència vol dir que quan Ezequiel afirma que Déu és pastor vol dir que és el millor pastor; és qui millor acompleix les funcions del pastor que són les de vetllar per les ovelles, procurar per elles les millors pastures, protegir-les dels depredadors. Això és precisament allò en que vol insistir el text. Ezequiel afirma que Déu és pastor per establir la diferència entre els pastors dirigents del poble d’Israel que no han volgut ni sabut fer de pastors. Aquests no han vetllat pel ramat i això ha tingut conseqüències desastroses.
Un altre criteri és la comprensió. Les imatges que el llenguatge metafòric es val per parlar de Déu són imatges tretes de la vida quotidiana i això fa que sigui un llenguatge fàcilment comprensible. Tothom ha vist un pastor, tothom sap el que fa. Aquest criteri va lligat amb la universalitat; no només el poble d’Israel sabia el que era un pastor. Aquest coneixement era comú als pobles de l’antic orient. Tots sabien què era un pastor, per tant, tothom podia entendre el que es volia dir quan s’afirmava que Déu és pastor.
Déu és pastor no és la única imatge usada per parlar de Déu. D’Ell es diu també que és artista, mare, vinyater, són les metàfores de sosteniment que es complementen amb les metàfores de govern: jutge, rei , guerrer, pare. La realitat de Déu és tan gran que no s’esgota en una sola imatge i això els profetes, rabins, escribes i teòlegs ho sabien. Les imatges es complementen l’una amb l’altra fins al punt de semblar contradictòries.
Per Ezequiel el Senyor serà el pastor que els dirigents d’Israel no han sabut ser. Aquests per la seva incompetència i maldat han abocat Israel a l’exili. Ezequiel visqué entre els deportats a Babilònia, era sacerdot i li tocà reflexionar sobre les causes que havien provocat la caiguda de Judà i Jerusalem. Hi havia les causes polítiques (caiguda d’Assíria i puixança de Babilònia) però el profeta hi veié també les causes religioses i teològiques. El compliment de la Llei comportava la prosperitat i el benestar (Dt 28,1-14), les desgràcies havien de tenir, per tant, tindrien la seva causa en l’incompliment de la Llei.
La valoració profètica dels reis d’Israel i de Judà que es troba en la història deuteronomista és majoritàriament negativa. Pocs reis s’escapen de la condemna moral pel seu mal comportament. “Ofenien el Senyor en el seu cor” és l’expressió condemnatòria que es va repetint (1Re 15,3; 2Re 14,24; 21,2.20; 23,32.37; 24,9.19). Ezequiel veu en aquests reis els mals pastors.
És, però, en el mateix llibre del profeta on trobem qui són aquests pastors indignes que han precipitat Israel a l’exili. És en capítol 22 on el profeta parla de tres col·lectius: Els governants que abusen del seu poder per vessar sang, devoren la gent i s’apoderen dels béns i les riqueses (vv 6i 25). Els sacerdots que han violat la Llei i han profanat allò que és sant (v. 26) i els profetes que han encobert el mal amb visions falses (v.28). El panorama que descriu el capítol 22 és descoratjador, no hi ha un pam de net. És lògic que el profeta vaticini una intervenció del Senyor que posi fi a aquest estat de coses
|