Diumenge 4rt de Quaresma. 15 de Març de 2026
EL PROCES DEL CEC
Comentari a l’evangeli del 4rt diumenge de Quaresma A
El pròleg de l’evangeli de Joan diu referint-se a Jesús: “Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era present en el món ... i el món no l’ha reconegut” (Jn 19-10). El relat de la guarició del cec de naixement ,(Jn 9,1-41) que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge és una ampliació d’aquesta afirmació.
Més enllà de la guarició del cec, el relat presenta la incredulitat dels fariseus i la seva ceguesa culpable en contrast amb l’actitud del cec que s’obre a la crida de Déu i aconsegueix la fe en Jesús. Sobresurt en el relat la descripció de com es comporten els dirigents jueus que amenacen un home que desitja creure i pressionen i terroritzen el poble i es tanquen a qualsevol argumentació sobre l’origen diví de Jesús.
Cal resseguir en el relat el procés pel qual es va posant de manifest la identitat de Jesús. És un procés similar al que es dona en el relat de Jesús i la Samaritana. Aquesta dona afirmarà que Jesús és un jueu, desprès Senyor, desprès Més gran que Jacob, seguirà qualificant-lo de profeta i acabarà confessant que és Messies i Salvador del món.
El cec, interrogat pels veïns i els que el coneixien dirà: “Aquell home que es diu Jesús” però reconeixerà que no sap on és. Després de la guarició Jesús s’ha fet fonedís i no l’anirà a trobar fins que l’hagin expulsat de la sinagoga.
Els interrogants sobre la identitat de Jesús avancen i en la discussió amb els fariseus es planteja l’origen diví de Jesús. En el debat s’obre un dilema: Jesús és un pecador perquè ha crebantat el dissabte o és un home de Déu perquè és un gran taumaturg?. A judici dels fariseus Jesús s’ha desqualificat per crebantar el precepte sabàtic, és el judici dur d’uns homes empresonats per la rigidesa legalista. Per altres, però és inexplicable que un pecador realitzi senyals tan prodigiosos essent que el judaisme considerava els miracles com el resultat de les pregaries que Déu escolta. Escepticisme i divisió d’opinions com es veurà més endavant en el relat de la resurrecció de Llàtzer on es diu que molts van creure però no tots (Jn 11,46). El cec acabarà dient que Jesús és un profeta que el poble considerava un home proper a Déu.
El procés del cec que el portarà a Jesús segueix endavant. Un procés no exempt de dificultats per un home que no ha tremolat davant el terror de les autoritats. Deu n’hi do fins on ha arribat i fins on arribarà. La seva determinació li ha costat l’expulsió de la sinagoga que representa l’erradicació de la comunitat religiosa jueva amb greus conseqüències d’índole personal i social. En saber-ho Jesús el va a trobar. El cec reconeixerà Jesús i, desprès de confessar: ”Hi crec, Senyor”, l’adorarà.
El relat no acaba aquí. Ja hem dit que la fe del cec es contraposa a la incredulitat dels fariseus jueus. Jesús fa seva la ironia del profeta Isaïes quan afirma que ell ha vingut perquè els que hi veuen es tornin cecs. Els fariseus bons coneixedors de l’Antic Testament coneixen molt bé l’ús metafòric de la ceguesa (Is 43,8) i entenen perfectament que Jesús s’està referint a la ceguesa interior i espiritual.
Jesús tira en cara als fariseus que presumeixin de ser vidents. Ells hi veuen molt bé perquè coneixen les Escriptures, són homes de formació teològica i saben raonar com ningú sap fer, no obstant es tanquen a la idea que Jesús procedeix de Déu i aquí rau la mala voluntat i el seu pecat. Aquesta mena de cecs són culpables de la seva ceguesa.
El pecat dels fariseus queda al descobert per la seva conducta envers el cec de naixement: és un refús sense arguments i un rebuig a tota reflexió que pugui portar a reconèixer que Jesús és l’enviat de Déu, afegint-hi un odi visceral contra Jesús mateix i tots aquells qui creuen en ell.
|
